“Sensemaking” o cómo dar sentido al futuro

Si quieres leer este post en castellano en el blog de Telefonica Empresas pincha aquí.

Una de les seqüeles que ens deixarà l’actual crisi del coronavirus serà la necessitat de canviar moltes escenes del nostre dia a dia, en el camp personal i en el camp professional, per no tornar a viure la situació actual.

Però segurament això no ens espanta. Hem estat valents en moltes etapes de les nostres vides, i hem sortit reforçats de situacions complicades, amb esforç i dedicació. No tingueu cap dubte que canviaran moltes coses i hem d’estar preparats per donar sentit al futur.

Però el que em preocupa de veritat és que serà un canvi d’època realment estressant i esgotador, i que els canvis s’hauran de realitzar a una velocitat de vertigen, especialment en l’àmbit personal.

No sé si podrem anar a la velocitat que canvia tot, no tinc clar que ens adaptem amb rapidesa als nous paradigmes professionals que ens portaran per llocs que mai haguéssim imaginat. Espero i desitjo que sí …

Fa un parell de mesos vaig escriure un article cap a les 10 habilitats del professional del futur. La primera habilitat feia referència a la capacitat d’entendre i donar sentit al món que percebem, cada vegada més globalitzat, complex i diferent.

El terme sensemaking, de què segur que heu sentit a parlar, es basa precisament en això, en fer preguntes de sentit per definir un propòsit.

Què és el sensemaking?

El sensemaking posa al centre a les persones, en saber com percebem i entenem el món del nostre voltant i s’utilitza per analitzar per què actuem d’una manera o altra, normalment de forma automàtica i inconscientment.

En l’etapa de la història que ens ha tocat viure és de vital importància conèixer com abordarem les situacions diferents (no necessàriament difícils) que s’acosten.

No recordo on vaig llegir fa temps que l’art del sensemaking és abordar les coses no com a problemes, sinó com a fenòmens.

En l’actualitat, la consciència situacional de les persones ha de saber el que passa per poder saber el que han de fer. I hem de tenir la capacitat de poder respondre a una de les següents preguntes per identificar el sentit: Què està passant? Per què passa? Què passarà? Què puc fer a partir d’ara?

És una compressió mental del tot, en una situació específica, que afecta les persones.

Estratègies de sensemaking

Les estratègies de sensemaking passen per donar sentit i solucionar problemes en un curt termini de temps i focalitzar-se en preguntes. Les respostes a aquestes preguntes seran part de la solució al fenomen, però no en la seva totalitat.

Fa temps, en el món empresarial, es necessitaven persones preparades per a projectes de resistència a llarg termini. En l’actualitat, es necessiten equips capaços de realitzar projectes curts i a gran velocitat. Hem de formar-nos en sensemaking per aconseguir guanyar velocitat i desenvolupar bones estratègies de negoci, sempre enfocats en un propòsit.

Karl Weick va publicar el 1995 el llibre «sensemaking a les organitzacions» (Sage Publications). En ell va assegurar que són les persones les que construeixen la seva pròpia realitat dins de la companyia, mentre adquireixen un paper en el procés de canvi de l’estructura.

Objetius del sensemaking

El primer objetiu és comprendre el que passa en el present, per poder saber què hem de fer en el futur.

El segon és buscar el sentit del que farem i ser conscients del que fem de forma natural, per poder «anul·lar» moltes de les accions de la inconsciència.

El tercer objectiu és aconseguir oblidar-nos de les accions repetitives immerses en les nostres rutines (perquè ja no tenen sentit per a nosaltres), i canviar-les per les que hem decidit en el segon objectiu.

En el terreny empresarial, el nostre client està canviant la seva forma de pensar, sentir i actuar. Està en un procés de donar-li un nou sentit a la seva vida personal i professional, per la qual cosa és de vital importància modificar les accions estratègiques d’interacció.

Els inicis del sensemaking es remunten a 1972, quan Brenda Dervin va iniciar la investigació teòrica en el camp de la comunicació, però no és fins a 1983 quan comença a anomenar-se així.

Segons Dervin, primer cal realitzar una anàlisi epistemològic, que determini el coneixement científic, la seva naturalesa, possibilitat, abast i fonaments de la proposta, per identificar tres funcions: la metateòrica, la metodològica i l’heurística.

La primera funció és una teoria que es dedica a l’estudi d’una altra teoria (el què). La segona és el conjunt de tècniques i mètodes per dur a terme una acció (el com). I la tercera és una mesura numèrica de la distància entre un punt i l’objectiu (el quant).

Però faltava poder investigar fenòmens (no problemes) enfocats als usuaris (el qui), amb el que va néixer el sensemaking.

Aplicacions del sensemaking

En l’actualitat, el sensemaking és un procés que s’aplica en diverses àrees de coneixement, i s’està utilitzant en sectors com el periodisme, l’educació, la pedagogia, la comunicació, la salut, en sistemes governamentals, etc.

Com deia Dervin, la humanitat i la realitat algunes vegades són ordenades i altres caòtiques. El coneixement és una cosa que sempre està entre la mediació i la disputa. A més hi ha diferències humanes entre l’experiència i l’observació. I és aquí on haurem d’actualitzar conceptes a gran velocitat.

Fins fa setmanes jo preparava estratègies offline o online enfocades a l’experiència única d’usuari. Però avui tot és diferent i, per això, hem de preguntar: Com ha canviat la vida del nostre client? Què puc fer a partir d’ara? Com li dono sentit a les meves relacions personals o professionals?