En què consisteix el «Virtual Shopping»
22 enero, 2021
Comerç electrònic i moneda digital: avantatges i inconvenients
3 marzo, 2021

Procrastinar: un mal hàbit per a la productivitat

Si quieres leer este post en castellano en el blog de Telefonica Empresas pincha aquí.

Com la majoria dels éssers humans, he patit i pateixo la procrastinació en alguns moments de la meva vida o trajectòria professional. És a dir, no aconsegueixo els objectius en el temps estipulat, perquè ajornem tasques importants o responsabilitats decisives. Canvio les meves prioritats per altres tasques que m’agraden o em venen de gust fer en cada moment, en lloc de fer les que són importants per avançar.

Sempre he pensat que una cosa que avui és urgent, és que ahir va ser important i no ho vam fer. Però de vegades m’aferro a la procrastinació sense ser conscient el mal que suposa per a la meva vida o el meu projecte.

He detectat en massa persones i empreses que la procrastinació les impedeix avançar i adaptar-se a aquesta nova situació de crisi que vivim.

La majoria som conscients que és el moment de realitzar canvis importants, però la por que provoquen els canvis ens fa ajornar les tasques i les decisions.

Què significa procrastinar?
Del llatí procrastinare: pro (endavant) i crastinus (matí), és l’acció de retardar per por o mandra accions que hauríem de fer com més aviat millor. Simplement vol dir deixar per demà coses que hauríem de fer avui.

Sovint intento esbrinar quins són els motius de la meva procrastinació. Penso en realitzar una tasca, però acabo fent una altra i em dic a mi mateix: «Demà la faré».

Quan hem d’enfrontar una tasca que no ens ve de gust, entren en joc en el nostre cervell el còrtex prefrontal i el sistema límbic.

Planificació front a emocions
D’una banda, l’escorça prefrontal, és la responsable de la planificació dels comportaments, de l’expressió de la personalitat i dels processos de presa de decisions. La seva activitat fonamental és la coordinació dels pensaments i accions.

Per l’altra, tenim una xarxa de neurones, el sistema límbic, que regula les respostes fisiològiques de determinats instints com la personalitat, la conducta, la memòria, l’atenció, les emocions i la sexualitat.

El sistema límbic és el responsable de regular les nostres emocions (alegria, sorpresa, plaer, por, fàstic, tristesa) i la seva interacció és rapidíssima, ja que no necessita altres estructures cerebrals superiors responsables del nostre estat d’ànim.

El sistema límbic guanya a l’escorça prefrontal
En el «pols» entre el còrtex prefrontal i el sistema límbic, hi ha quatre motius pels quals el segon guanya a el primer:

  • El sistema límbic és més ràpid que el còrtex prefrontal. La por o el plaer d’una emoció venç a la planificació.
  • Està científicament provat que memoritzem més i millor aquelles informacions que estan vinculades a les emocions.
  • La presència d’una emoció està vinculada a una modificació fisiològica, cognitiva o subjectiva.
  • Una emoció és la reacció a un estímul i al comportament associat.

Aquí està la resposta, les emocions es mouen més ràpid que els pensaments i accions.

Com evitar la procrastinació
Personalment sóc conscient del problema i per solucionar-ho em repeteixo mentalment diverses vegades al dia que el que començo, ho acabo; i el que he dit que faria, ho faig. I intento aconseguir-ho comunicant a altres persones el que faré; així desapareix la sensació de culpabilitat i nerviosisme en el meu cervell. I tinc més «números» per guanyar la partida a favor de la coordinació dels pensaments i accions.

Un altre mètode que faig servir és l’autodisciplina personal, mitjançant una llista de tasques prioritzada segons la seva importància (alta, mitjana o baixa) i intento respectar-la, per guanyar a les emocions de la mandra o de la por.

Intento que totes les meves tasques no siguin urgents, però sí importants. Així les puc planificar el dia anterior depenent de la seva prioritat, però mai de la seva urgència. Dividir les meves tasques en trams de màxim una hora i realitzo un descans de deu minuts abans d’iniciar la següent. Qualsevol tasca que es pugui fer en menys d’un minut, la realitzo sense planificar.

Metodologia GTD
Segons els experts, la metodologia GTD (Getting Things Done), de David Allen, ens ajuda a solucionar el gran problema de la procrastinació, que afecta directament a la nostra productivitat.

El mètode de gestió d’activitats d’Allen és una manera efectiva de guanyar el pols a la procrastinació i se centra en les prioritats de les nostres tasques.

Es basa en el principi que una persona necessita alliberar la ment de les tasques pendents i «guardar» en un lloc específic. L’objectiu és no recordar les tasques que cal fer i focalitzar-se en la seva realització.

En definitiva, la procrastinació és un enemic de la productivitat. Per això, és important guanyar el pols a les emocions en favor de la planificació de tasques, per assolir els objectius diaris i obtenir un major rendiment.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.