Ardoaraba, el millor aparador enogastronòmic

Feia anys que des GasteizOn m’animaven a que visités ArdoAraba, la gran festa enogastronòmica d’Euskadi, que se celebra a Vitòria-Gasteiz des de l’any 2002, durant els dies 6,7 i 8 de desembre. Ardoaraba organitza activitats paral·leles com la Ruta pels carrers de la ciutat, Menús Ardoaraba, Fira Goxo-Goxo, Mercat de l’Ametlla, Euskadi Gastronomika, Racó Infantil, visites turístiques i sortejos i promocions. Aquest any em vaig animar a visitar-la amb l’excusa de gaudir de tres dies de vacances, tenia ganes de viure en persona i acompanyat dels meus amics, les experiències que les noies de GasteizOn (@gasteizon) m’explicaven d’una de les seves campanyes més reeixides. I la veritat és que es quedaven molt lluny de la realitat quan m’explicaven #ArdoAraba. Aquí va la crònica de tres fantàstics dies a Vitòria-Gasteiz.

Arribem el divendres al migdia després de gairebé 6 sis hores de cotxe. Com és habitual i gairebé una tradició, quan visito aquesta bonica ciutat, m’espera a la meva arribada Alberto Caps, membre de la Junta de GasteizOn i més d’un bon amic, propietari d’una botiga de mobles de disseny.

El nostre amfitrió ens va portar a la Carpa Furs, la primera de les 4 ubicades per tota la ciutat amb 44 estands que aglutinen 33 cellers (27 de Rioja Alabesa i 6 de Txakolí d’Àlaba), amb 3 denominacions d’origen (Rias Baixas, Sidra alabesa i Txakoli Alabès) i 6 espais de pintxos. Allà vam recollir el nostre primer talonari amb els 28 tiquets per degustar vins i pintxos als estands de les 4 carpes, en 67 bars que oferien la millor cuina i 31 restaurants amb els seus menús Ardoaraba.

Comencem prenent uns vins als estands de cellerers del país com Arabarte, Berarte cellers, Eguren Ugarte i Cellers Ramirez Baigorri, acompanyat de pinxos de truita i callos. Sortim de la carpa per dirigir-nos al Restaurant JG i degustar la Txarlota de cua de bou, una menja en miniatura amb un gust immillorable, fet d’una fina capa de pasta de full i poma, cua esqueixat i una deliciosa salsa de vi negre. No tinc paraules per definir les sensacions i l’experiència, ho heu de viure en persona.

Al Saburdi vam poder menjar a la terrassa uns espàrrecs de marge sobre foie d’ànec caramel·litzat, saltat amb ametlles torrades i encenalls de pernil en reducció de vinagre de mòdena. Un mos en miniatura espectacular.

A la tarda després de descansar una estoneta a l’hotel, ens vam anar al Bar La Ferreteria, també conegut com «La Ferre» o «Ferré» tot un clàssic dels bars de Vitòria, ubicat a la Plaça de la Verge Blanca de Vitòria- Gasteiz. Una antiga ferreteria del S. XIX reconvertit en bar de copes, amb estil i caràcter únic. Em feia especial il·lusió passar-me per aquest bar pel seu encant, la seva ubicació i perquè antigament havia estat una autèntica botiga d’articles de ferreteria, una de les meves passions.

Cap a les 20:06 (ho sé per FourSquare) vam decidir anar a visitar la Carpa Plaça de la Província on ens vam prendre, tranquil·lament, uns criança del millor que he provat mai de les Bodegues Ramón Sáenz Blanc, Cellers Casa Primícia, Gerardo Viteri, entre d’altres. La veritat, els que em coneixeu ho podeu verificar, no sóc molt amant dels vins, millor dit no era molt amant dels vins, i per descomptat no entenc molt d’ells, però la veritat sigui dita, he provat els millors vins de Rioja Alabesa durant aquests tres dies. Us puc assegurar que després d’aquestes classes particulars de professionals i havent pres el que he tingut el plaer de degustar, vaig a beure molt més vi.

Ens acostem al Bar-Restaurant Sagartoki a provar un dels pinxos més espectaculars, l’ou fregit, quan proves aquest exquisit pinxo entens perquè Senén González és qui és. Conegut pels seus nombrosos premis, entre ells el de millor barra d’Espanya segons la guia «El millor de la Gastronomia», el Sagartoki ofereix alguna cosa completament diferent; una combinació perfecta entre el pica-pica de tapes i pintxos d’autor amb els sabors tradicionals de la brasa. Tot, sota la premissa de les millors matèries primeres i la constant evolució, innovació i creació de nous productes. Reconec que havia provat l’ou fregit de Sagartoki feia un any, quan vaig venir a Vitòria-Gasteiz a fer una conferència, però em vaig fer el «xulo» davant dels meus amics i els vaig convidar a provar-ho.

De tornada a l’hotel, volíem passejar pel Parc de La Florida, que alberga cada Nadal un tresor artístic únic al món que val la pena visitar. Es tracta del Betlem Monumental, format per més de 300 figures realitzades a mida natural. El Betlem data de l’any 1962. Però vam decidir fer-ho al dia següent, el fred era intens i més per a persones com nosaltres que no estem acostumats a estar pel carrer a zero graus.

Al dia següent després d’esmorzar a l’hotel ens animem a fer una passejada pels jardins que envolten la casa del Lehendakari del País Basc i organitzar el nostre segon dia. Ens dirigim a la Plaça Espanya, l’actual Plaça Nova a seure en una terrassa i prendre un cafè ben calentet mentre preníem el sol i vam gaudir d’un preciós dia que els del lloc comentaven que no era normal.

Gràcies als check-in a FourSquare i Twitter ens localitzen i ens conviden a visitar el Mercat de l’Ametlla, que se celebra al casc medieval de Vitòria-Gasteiz i on vaig comprar una cosa que feia anys volia comprar, un Txapela. Vam passejar i vam passejar pel encantador i bonic nucli antic de la ciutat, enamorant cada minut que passava dels racons de cinema que m’oferia aquesta oportunitat de conèixer llocs d’encant. Ens Empapem de l’amabilitat i hospitalitat de la gent de Vitòria-Gasteiz i ens retrobem amb Patricia García (@ pagarci1) gerent de GasteizOn que ens va acompanyar a visitar la tercera Carpa de ArdoAraba, Matxete, on trobem vins de DO Arabako Txakolina i Txakoli d’Àlaba de cellers molt reconegudes. Abans vam visitar el Bar Toloño, guanyador del I campionat de pintxos EuskalHerria el 2006.
I ens acostem al Restaurant Erkiaga a provar un dels pintxos més espectaculars que he vist i he provat mai, es diu «Silenci». Per això no puc parlar d’ell i només us deixo aquesta foto. Si aneu a Vitòria, seria un delicte no provar aquest pintxo, heu d’anar a provar-ho! En Erkiaga podeu provar la Vieira del Pelegrí, una petxina de pelegrí confitada a baixa temperatura amb reducció de Albariño, vinagreta d’algues i escuma de musclo sobre una base decorativa de gel sec. Amb Josune Menéndez a la cuina i Jesús Palomo a la barra aquest restaurant que va obtenir dues vegades el premi popular al concurs de cassoletes, així com un tercer guardó concedit pel jurat. Va ser finalistes del concurs de pintxos alabès i del basc, celebrat a Hondarribi.

Vam passejar pel centre i els afores, vam visitar comerços de tota mena, vam comprar loteria per Nadal i vam fer amics per les boniques i freds carrers. A la nit vam sopar asseguts en un bar a conseqüència del cansament de dos dies amunt i avall intentant no perdre’ns res important, vam sopar al Restaurant Txapela.

Després d’un bon cafè, ens vam passar una altra vegada per la Carpa Plaça de Província prenem uns vins per agafar forces i ens vam anar a la quarta i última de les Carpes, la Carpa Bastiturri. Allà ens mereixíem una DO Albariño i vam provar algun que altre vi a cellers Zintzo i Perez Basoco.

Esgotats ia l’hotel NH Canciller Ayala, el nostre hotel, vam decidir prenem uns Gin Tonics molt ben preparats pel cambrer abans de sortir a prendre unes copes. Passem per diversos bars però destaco la cocteleria cafè Pub Tribeka un espai de luxe dedicat només a Smooth Jazz, molt bon servei i un ambient agradable.

Al matí següent després d’esmorzar ens esperaven a les 11:00 a la Carpa Plaça de Província per participar com a convidats a la Mostra de Turisme Gastronomiko. La presentació de Patricia García, gerent de GasteizOn, va donar inici a la degustació gastronòmica amb tastos de formatges Idiazabal & Arabako txakolina, presentat per José Ramon Agiriano, reconegut gastrònom basc i un excel·lent comunicador. Va ser un grandíssim plaer conèixer-lo i xerrar uns minuts. finalment vam realitzar un taller d’elaboració de pintxos amb productes Euskolabel & Tast i vam degustar vins de Rioja Alabesa.

Aquí va acabar la nostra aventura per Vitòria-Gasteiz podeu veure totes les fotos aquí. Però us recomano un cop a la vida visitar #ArdoAraba, donar per fet que jo tornaré, perquè Vitòria-Gasteiz capital d’Àlaba ho té tot per seduir-me; els millors vins del món, un entorn natural privilegiat, productes naturals de la màxima qualitat, pobles i ciutats de singular bellesa, una oferta gastronòmica atractiva i desitjada, professionals hostalers qualificats i inquiets i la Fira Ardoaraba, una trobada que unit al Concurs de Pintxos , la Setmana de la Cassoleta o la Passarel·la de Pintxos de Moda, completa una targeta de credencials inigualable per a la designació de Vitòria-Gasteiz com a Capital Gastronòmica d’Espanya 2014.

Us deixo un vídeo presentació de la destinació Turístic Euskadi-Basque Country, el club turístic enogastronòmic creat pel Govern Basc i impulsat per l’Agència Basca de Turisme Basquetour. Euskadi Gastronomika integra l’oferta gastronòmica de les tres províncies i les comarques d’Euskadi, interconnectant els sectors primari, secundari i terciari per donar a conèixer la seva gastronomia en els mercats nacionals i internacionals.

Si algun dia decideixo perdrem, em podeu buscar a Vitòria-Gasteiz. Eskerrik asko a tot l’equip de professionals de GasteizOn per l’organització, no es pot fer millor i a totes les persones que han convertit del bon vi i del millor menjar en una tradició i una cultura d’una gran ciutat.

Agur llacuna !!

Ah! M’oblidava, al final vam visitar el pessebre Monumental. En una paraula, espectacular!