El día más feliz de mi carrera profesional
19 abril, 2013
Nuevo proyecto Cross Channel con Inesdi
19 julio, 2013

La situació insostenible


Els últims mesos del 2012 es parlava, entre reunió i reunió i en «tertúlies» al mig dels passadissos, que aquest 2013 seria l’últim d’aquesta situació insostenible que ens ha tocat viure. Persones amb alts càrrecs de responsabilitat en Administracions, Ajuntaments, Patronals i Unions de Botiguers deien la seva sobre la possible sortida de la crisi durant aquest any que acabem de començar i que ja ens hem «carregat» els tres primers mesos. 


Però la sensació general quan estem a punt d’acabar el primer trimestre del 2013 és que tot segueix igual o pitjor. Sinó preguntem-ho als farmacèutics. Sempre he pensat que quan hi ha una situació a analitzar hi ha tres versions: la meva, la teva i la veritat, o sigui depèn dels ulls que la mirin, la opinió serà una o altre, però sempre hi haurà una tercera versió. Però en aquest cas no és així.

Però quina és la realitat del nostre comerç? Jo penso -i és una opinió- que tenim un país ofegat financerament per les retallades del govern central i, això, ho veu tothom indiferentment del color polític de cadascú. És una realitat. Hi ha hagut retallades en polítiques socials, educació i sanitat. Tres camps imprescindibles perquè un país funcioni, avanci i sigui capdavanter pel benestar de les persones que hi viuen.

Resulta que per culpa d’aquestes retallades, hi ha retards en els pagaments dels medicaments a les farmàcies i moltes estan ofegades econòmicament. Han d’avançar els diners dels nostres medicaments i han hagut de baixar la persiana per sempre. Senyors! Som els ciutadans els que patim el tancament d’aquestes farmàcies -per sort cap al nostre poble-. no n’hi ha prou amb la baixada de vendes i la dura situació econòmica per poder aguantar els comerços oberts? Ara, a més, el govern central hi afegeix pals a les rodes.

Entenc que això és un peix que es mossega la cua. Però he sentit a dir moltes vegades que: «en situacions extremes, solucions extremes». no podem deixar que les farmàcies tanquin. Primer, perquè és una part important del teixit comercial del nostre país i segon -per a mi el més important-, perquè amb la salut no s’hi juga i és necesari per moltes famílies haver de comprar els medicaments per poder viure o viure millor. S’ha de buscar una solució urgent.

Em comentaven fa dies que a Madrid s’està preparant una llei per alliberar el sector farmàceutic i que les retallades semblaven fetes expressament per a aquest sector. Arrel d’això, l’objectiu era «carregar-se» la majoria de farmàcies actuals un cop aprovada la llei. D’aquesta manera, les grans multinacionals farmacèutiques tindran la porta oberta per la seva «invasió». A més, qualsevol persona podrà ser farmacèutic, ja que no caldrà ser-ho per estar darrera d’un mostrador d’una farmàcia.

Si aquest és el camí a seguir, crec -sense entrendre-hi gaire- que no anem bé.

Editorial de la revista «Tres creus» de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montmeló. Abril del 2013.

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.