A la recerca de la felicitat a la feina

Si quieres leer este post en castellano en el blog de Telefonica Empresas pincha aquí.

A l’article “El món necessita persones com tu” parlava sobre la importància de les nostres decisions i accions per trobar una altra manera de viure i aconseguir ser més feliços. Avui plantejo altres punts de vista per reflexionar i seguir buscant la felicitat, fins i tot a la feina.

Treballem per aconseguir ser feliços a nivell personal. Però per aconseguir-ho personalment, no seria millor aconseguir-ho primer en l’àmbit laboral?

Pilar Jericó, empresària, conferenciant, consultora i professora d’escoles de negoci, comenta al seu llibre “No por: A l’empresa ia la vida” que tots sentim por quan ens enfrontem a un canvi o a determinades situacions laborals. La por ens porta a no actuar i paralitzar-nos.

Senyals per detectar la infelicitat a la feina
Sempre he pensat que hi ha uns senyals d’alarma que verifiquen si la nostra feina és una càrrega o ens ajuda a aconseguir allò que realment volem de la vida.

Quan la nostra vida comença divendres a la tarda, i si durant la tarda nit del diumenge el nostre estat d’ànim canvia a pitjor i crea pensaments negatius, vol dir que automàticament el nostre cervell està enviant senyals al nostre cos perquè percebem que la feina s’està convertint en una càrrega. Fins i tot ens pot canviar la manera de ser i el caràcter per unes hores.

Un altre senyal molt clar és quan parlem malament de la nostra feina o de l’empresa que representem. Quan els discursos contra els caps, els companys, els clients o la mateixa empresa són repetitius, destructius i frustrants i és tot un desastre. O si tot acostuma a ser sempre culpa de tercers i no de nosaltres mateixos, i poques vegades plantegem una solució constructiva per a totes aquestes queixes. Quan pensem que tothom és nefast i es fa tot fatal, excepte el que fem nosaltres, tots aquests «senyals» són una advertència que no estem al lloc adequat.

La por al canvi
Som pocs els que gaudim del que fem (em sento afortunat), però per a moltes persones la seva feina és una càrrega, perquè sovint treballen només per diners. No vull entrar en opinions sobre la precarietat de la feina, si no hi ha feina o si els sous són baixos. És clar que en alguns sectors és així, però també és cert que hi ha oportunitats, però no les aprofitem per diversos motius, però n’hi ha dos que es repeteixen: por de canviar i por de sortir de la zona de confort.

Aquest exemple pot ser un bon indicador: pensem en una cosa que ens fa realment feliços, com podria ser anar a esquiar un cap de setmana. Ens hem d’aixecar d’hora i posar el despertador a les 5 del matí. Estic gairebé segur que us despertareu i us aixecareu del llit una mica abans que soni el despertador. Aquest aparell que també et desperta per anar a treballar entre setmana, però deixes sonar i sonar fins que el paris o retardes una estoneta més per gaudir d’uns minuts més ficat al llit. Aquest és un altre senyal d’alarma: que se’ns enganxin els llençols massa dies de la setmana.

La importància de les tasques
El que és una realitat és que, si no estem bé a la feina, no tindrem energia per cuidar-nos. La felicitat o infelicitat a la feina és el reflex de les mancances que hi ha en general a la nostra societat. Ens ho posem molt difícil nosaltres mateixos i sembla que no ens donem permís per ser feliços.

No són les tasques ni el nostre lloc de treball, ni l’empresa per la qual treballem allò que ens pot fer feliços, sinó com vivim des de la plenitud, des de la nostra missió i des del sentit que li donem al que estiguem fent en cada moment. El que realment genera motivació són les tasques que ens posen en contacte amb l’ésser que podem esdevenir.

Una de les coses que faig quan la feina no m’agrada gaire és planificar les tasques com us explicava a l’article “Procrastinar: un mal hàbit per a la productivitat”. Pot ser que la feina en si no m’agradi, però intento que cada tasca m’agradi i emocioni el màxim possible. Així puc ajustar la meva vocació per la feina. Les tasques no canviaran, però sí que podem canviar les nostres emocions quan les realitzem.

Moltes persones cauen en l’anomenat absentisme psicològic, que és nociu per a elles i per a l’empresa. L’absentisme psicològic implica que el nostre cos és present a la feina, però mentalment i anímicament estem absents.

Sentir-se realitzats i ser feliços
És clar que en el fet de ser feliços a la feina també influeix, i molt, l’empresa. Però esperar a jubilar-nos per ser feliços és un parany.

En algunes empreses ens demanen implicació, però no ens deixen participar a la presa de decisions que ens afecten ni ens deixen sentir-nos part del que s’està fent. Per sentir-se «realitzat», cal dur a terme tasques que aportin valor, que et facin sentir útil i fins i tot que t’agradi fer. Sentir-se realitzat és sinònim de felicitat i tothom es vol sentir així.

Si pertanyem a un equip de futbol però juguem molt poc, és difícil que ens sentim part de l’equip. Però quan juguem una estona sentim l’obligació de marcar. I com que hem fet el que ens toca fer, a final de mes cobrem. Tot i això, els nostres coneixements, talent i aportacions a l’empresa poden ser mínims.

Buscar moments de tranquil·litat a la feina ajuda molt. Sortir de les rutines, presses i estrès ens farà estar més tranquils i incrementar la nostra capacitat de concentració.

I finalment, i és una opinió personal, les empreses han de buscar un equilibri entre homes i dones per donar-los a tots la felicitat que es mereixen. La part femenina és més sensibilitat, generositat, flexibilitat, intuïció, capacitat de comunicació, relacionar-se i cooperar. La part masculina és més lògica, més racional, amb capacitat de decisió i empenta.

Però, on cal lògica, cal intuïció; on cal decisió, cal empatia; on cal focus, cal la tolerància. I el que tots necessitem és no tenir por i actuar.

Fotografia de Noah Silliman a Unsplash