Lluis-Serra-Ventas-Online-Tenderos
Las ventas ‘online’, tabla de salvación de los tenderos
28 mayo, 2016

Lluís Serra, de ferreter a emprenedor digital

Entrevista realizada por Alicia Díaz para el blog de www.Contunegocio.es  Si quieres leer la entrevista en castellano, pincha aquí.

Dependent d’una ferreteria, professor, conferenciant, blocaire i ara escriptor, un còctel estrany que defineix a en Lluís Serra. Un professional que ha experimentat en la seva pròpia pell el què – ara està tan de moda – de la transformació digital, amb la peculiaritat que ho va fer des de zero, sense coneixements tècnics i quan encara hi havia molts pocs autònoms i petites empreses que s’endinsaven en el món online. És per això, que l’hem entrevistat.

Destaco dos consells d’en Lluís, el primer destinat a tots aquells que emprenen un negoci: “els recomano que siguin perseverants i pacients, que es formin de manera continuada; ja que – en paraules de Zig Ziglar – la seva actitud, no la seva aptitud, és el que determinarà la seva altitud”. Als que es resisteixen a “pujar al carro” de la transformació digital, els demano que obrin els ulls, mirin al seu voltant, llegeixin, assisteixin a conferències i escoltin als joves talents, i així, comprovaran que aquesta revolució és imparable.”

De botiguer a conferenciant

Va començar com a ferreter “per atzar” quan tenia 16 anys. Li apassionava el tracte proper i diari amb els seus veïns “per a fer-los la vida més senzilla”. Es va adonar des de molt jove que el negoci tradicional d’un comerç havia d’evolucionar per a adaptar-se a un món cada cop més globalitzat i digitalitzat, en el què no només importava la presència física.

Després de set anys com aprenent al darrera d’un mostrador, va decidir mirar més enllà de les parets del seu negoci. Des de llavors, ja han passat quasi dues dècades. El seu “bateig” online va començar el 1998, quan va posar en marxa una web per tal que fos l’aparador virtual del seu establiment. “Només preteníem tenir presència a Internet i donar-nos a conèixer; però a l’any 2003, un bon amic em va parlar del concepte de comerç electrònic i em va convèncer que havíem de canviar la web per una botiga online. Vaig començar a poc a poc, jugant amb la plataforma, que no va funcionar fins el 2007. Ho reconec, em vaig enganxar. Estava profundament entusiasmat amb la digitalització del meu comerç i el món d’Internet, i continuo estant-ho”.

Estem acostumats a escoltar els èxits de molts emprenedors que, com art de màgia, van tenir una idea, la van executar i van triomfar. Sembla fàcil, però no és així, es requereix molts anys i molta feina. L’experiència d’en Lluís Serra ho corrobora un cop més: “Sempre comento a les meves classes que la transformació digital no va ser senzilla, ni ràpida, ni econòmica; va ser un lladre d’hores i encara ho és. En primer lloc, vam haver de canviar el xip i, a continuació, formar-nos. Modificar la manera de treballar de sempre i implementar nous mètodes de treball no va ser senzill i vam haver d’invertir molt de temps. Però va pagar la pena, vam aconseguir una bona transformació digital”.

La seva experiència el va convertir en un expert dels de veritat, d’aquells que aprenen picant pedra. Van començar a cridar-lo per a què donés conferències i expliqués el cas del seu negoci: com havia aconseguit un botiguer convertir-se en un expert en màrqueting digital, comerç electrònic, xarxes socials …? La resposta és senzilla: ha sigut autodidacta, ha recorregut a tutories de consultors experts i s’ha rodejat d’especialistes en les nombroses matèries que són necessàries per a transformar-se digitalment. “He dedicat hores i hores a aprendre pel meu compte i, simplement, he seguit la meva intuïció. He executat i provat tot el que he après, crec que aquest és el secret. Moltes vegades parlem del que sabem fer, però per mi és importantíssim saber que el que s’explica s’ha fet de veritat, encara que hagi sortit malament”.

Com va donar un gir tan radical a la seva vida professional? “Un dia vaig anar al banc, … al banc de la plaça, a pensar què seria de gran, i vaig decidir que seria conferenciant. Compartir els meus coneixements, la meva experiència i els meus continguts amb tothom. Sempre he cregut que quan vols alguna cosa, també has de saber què estàs disposat a sacrificar per a aconseguir-ho”.

“Tot això no hauria estat possible sense les persones que han confiat amb mi, que m’han donat l’oportunitat de descobrir, desenvolupar el meu talent i, sobre tot, de comunicar tot el que he après. Especialment, vull agrair-ho a la meva companya i esposa, Susanna Pedragosa, que sempre m’ha recolzat. Potser tot el que he aconseguit es degui també al fet que mai no he oblidat el consell d’un bon amic, que em va dir: No oblidis mai d’on vens, perquè el dia que ho facis, cauràs”.

Historias de un botiguer

Fa poc ha donat un nou pas a la seva carrera professional, ha escrit una novel·la autobiogràfica, escrita en tercera persona. Historias de un botiguer. “Vaig començar a escriure en estones de lleure sobre el que havia viscut, sobre el meu bagatge acumulat en tots aquests anys, amb el convenciment que podria ser d’utilitat als altres”, assegura en Lluís.

Historias de un botiguer, que properament tindrà una segona part, ofereix les pautes per a convertir negocis tradicionals del segle passat en oportunitats del segle XXI i per a crear, des del no-res, una nova marca capaç de fer-se un forat en el món digital. Té més de 300 pàgines, amb cinc històries amb capítols que ensenyen les passes que cal seguir. Al final de cada capítol hi ha un check-list  amb preguntes que el lector pot respondre, i així fer-se una idea si el camí que està fent és el correcte o no.

En darrer terme, no vull acabar aquesta entrevista sense incloure una anècdota simpàtica explicada per en Lluís i que defineix de forma fidel el seu caràcter emprenedor i la seva motivació: “Fa uns anys, el meu fill va assistir a un esdeveniment en el que jo participava com a ponent. Vaig utilitzar una frase amb la que, de vegades, tanco les meves conferències: “Mai no t’adormis sense un somni ni et llevis sense un motiu”. A l’endemà, pel matí, em vaig adormir i vam arribar a l’escola amb retard. El conserge li va preguntar: “Eloi, què t’ha passat avui, per què arribes tard? I ell, molt digne, va respondre: perquè avui el meu pare no trobava el motiu”.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *